La llegenda de la Plaça de les Bruixes i la Pedra de Can Rovira a Pujarnol

Les dues llegendes que us presentem s'ubiquen damunt de la casa El Solei i, a través d'un itinerari llegendari a peu, es poden visitar les dues localitzacions on van passar aquestes dues llegendes:

Llegenda de la Pedra de Can Rovira

La Pedra d'en Rovira és una gran pedra terrosa que conté molta llegenda. La història explica que a Can Rovira hi vivia gent molt devota que resava amb freqüència el rosari.

El dimoni, fart d'aquesta gent, va decidir empènyer una roca per la muntanya per a que els aixafés la casa. Però el cavall de Sant Martirià va impedir que la roca arribés a la casa, i la va aturar a uns metres d'ella.

En aquesta roca han quedat impreses les marques de les peülles del dimoni, que sovint es representa amb potes de cabra, de les seves urpes i de la ferradura del cavall del Sant, que va impedir la catàstrofe.

Llegenda de la Plaça de les Bruixes de Pujarnol

La Plaça de les Bruixes està situada damunt de El Solei, en el camí cap al Coll de Vi i Sant Patllari (Porqueres).

La llegenda està recollida per Pere Alsius l'any 1910 i diu així:

De Banyoles va sortir un jove molt eixerit que era geperut, en direcció a la plaça de les Bruixes de Pujarnol, per ajustar un feix de llenya. Feta la feina, va sentir un gran esvalot i va descobrir una animada sardana de bruixes, que anaven cantant:

- Dilluns i dimarts menjarem gojats!

Les bruixes van descobrir el noi i el van convidar a ballar. El noi va afegir una nova estrofa a la cançó, que deia:

- Dimecres i dijous menjarem ous.

Aquell afegitó va agradar molt a les bruixes, que no paraven de repetir amb deliri aquella estrofa. Les bruixes van determinar agrair-li aquell fet i van decidir treure-li el gep i convidar-lo a tornar a qualsevol d'aquelles festres que feien a Pujarnol.

Ben aviat la notícia d'aquell fet va circular per tot Banyoles i pobles veïns. Tothom felicitava el jove afortunat. Un altre geperut volgué repetir la sort del primer i ben animat es dirigí a la plaça de les Bruixes de Pujarnol. El geperut trobà les bruixes ballant i repetint:

- Dilluns i dimarts menjarem gojats. Dimecres i dijous menjarem ous.

El geperut proposà una nova estrofa per ballar, que deia:

- Divendres i dissabte ens prepararem per celebrar la Santa Pasqua.

El sentit religiós d'aquesta estrofa va disgustar tant les bruixes que, folles i fora de si, es tiraren sobre l'indefens geperut magolant-lo fins a deixar-lo per mort.

Una de les bruixes més endimoniades va anar a buscar el gep que havien amputat el dia abans al primer geperut i el va soldar sobre el pit del segon. El pobre home va tornar a Banyoles amb una doble corba, un gep al davant i un altre al darrera.

• Vols conèixer més llegendes de la comarca? Descobreix més llegendes del Pla de l'Estany